Gustar

----scroll down for english version!!----

Passen tantes coses, cada dia, que quan vull escriure més tard se’m fa difícil recapitular

El cap de setmana vam anar a Orhei Vechi perquè hi feien un festival de música folklòrica,  Gustar. Era un festival petit i al cap de dos dies no parava de creuar-me amb la mateixa gent una vegada i una altra. Chisinau també és petit, i a diari em creuo per casualitat amb algun conegut, o dos. Mentre érem al festival, passant les hores a prop d’un pou d’aigua natural, omplint l’ampolla una vegada i una altra i tirant-nos aigua freda pel cap, vam veure un senyor amb el braç trencat i una panxa enorme que omplia el seu casc taronja de paleta d’aigua i se’l posava al cap. Em va fer molta gràcia i més tard, vaig veure com ballava prop de l’escenari girant en cercles amb algun seu amic mentre els pantalons li anaven baixant, i quan la ratlla del cul ja es veia completa, se’ls tornava a pujar i tornava a ballar donant voltes. Al cap d’una hora jo també ballava en cercles prop de l’escenari, i de cop a la meva esquerra hi va aparèixer aquest home, em va engrapar la mà i mentre giràvem jo veia com el seu cos suat i enorme s’apropava cap a mi i jo corria més espantada i feia girar el cercle més ràpid i el seu cos llavors també s’acostava més ràpid. L’endemà era al bus a Chisinau, anant cap al centre perquè era el dia de la independència moldava, i vaig veure l’home del braç trencat i la ratlla del cul i el casc de paleta assegut dos seients més endavant

Un dia pensava que si em fixo prou en una persona a l’atzar i en recordo bé la cara, al cap d’uns dies me la tornaré a trobar de casualitat. De fet ja em va passar, em vaig fixar un cop molt en un noi que venia bitllets al troleibus anant cap al centre (m’hi vaig fixar tant i el mirava tan fixament, que em va preguntar un parell de vegades si ja havia pagat el bitllet), i al cap de dos dies, mentre jo anava a la feina amb minibus, el vaig veure dret a la vorera, esperant un altre minibus

Ahir, anant cap a la piscina abandonada perquè havíem de pintar unes escales de fusta, també em vaig creuar l’Andrei (podeu llegir qui és al post anterior). Li vaig dir que seria a la piscina pintant i que si no tenia res a fer podia venir. Així que ahir no va estar-se tres hores explicant-me coses, sinó sis. I em va dir “l’altre dia vaig pensar Quan tornaré a veure la Laura?, i vaig resar per tornar-nos a trobar almenys una vegada, i mira, t’he tornat a trobar”. Jo li vaig dir, perquè sóc molt de treure ferro a les coses boniques que em diuen: “bé, sempre estic pel centre, no era gaire complicat tampoc”. I ell va somriure i em va dir “s’ha de creure, s’ha de creure”. Tot i que no crec que fos cosa de Déu, estic segura que és el primer cop que algú resa per tornar-me a veure

Però jo parlava de Gustar. Orhei Vechi és més impressionant en directe que en fotografia. En fotografia no té gaire res d’espectacular, però un cop allà, veus unes enormes parets de pedra, que abans havia estat mar, perquè el terra està ple, ple, ple de petxines petrificades, i hi ha unes coves rares, vaques, una cabra lligada amb una cadena, un riu que ha anat excavant i excavant la roca, pous d’aigua, no gaires arbres, una església a dalt de tot, amb casetes i flors i una altra església que has de baixar per unes escales fosques, a dins la roca, i tot està ple d’espelmes primetes i llargues i icones daurades. Això és el que hi sol haver sempre, però els dies del festival, també hi havia un trenet fet amb un tractor i uns quants bidons amb rodes, una caseta de palla, un carro amb cavalls i un noi que corria amunt i avall amb el seu cavall i el portava al riu a nedar, un grup de nois que corria darrere els ànecs i intentava atrapar-los, un noi que va agafar un dels ànecs i se’l va endur, suposo que per fer-lo a la brasa, fins que hi va anar la policia i el va fer tornar, un cartell que deia que el festival estava patrocinat per el primer ministre moldau Vlad Filat (no el ministeri de cultura, o alguna cosa així, no, el primer ministre), casetes amb menjar casolà barat i deliciós (placinta, pebrots farcits, galetes, vi), flautes de fusta pels nens que després no paraven d’empipar, un escenari i unes quantes taules. I va ser un festival fantàstic

So many things are happening every day, that later, when i want to write, it is very difficult to recapitulate

On weekend we went to Orhei Vechi because it was a festival of folkloric music, Gustar. It was a small festival and after two days i was bumping into the same people again and again. Chisinau is also small, and i daily bump into one acquittance, or two. While we were at the festival, spending the hours next to a well, filling the bottle again and again and throwing cold water on our head, we saw a man with a broken arm and an enormous belly that filled his orange builder helmet with water and put it on his head. I found it very funny and later, i saw how he was dancing close to the stage, spinning in circles with some friend while his pants were falling and when his ass crack could be completely observed, he was pulling them up again and started to dance spinning around. After an hour i was also dancing in circles close to the stage, and suddenly at my left this man appeared, he grabbed my hand and while we were spinning i was seeing his sweaty and enormous body running into me so i was running faster scared and was making the circle spin faster and then his body was approaching to me also faster. The next day, i was in the bus in Chisinau, going to the center because it was the moldavian independence day, and i saw the man with the broken arm and the ass crack and the builder helmet sitting two seats in front of me

One day i was thinking that if i pay enough attention to a random person and i remember his/her face very well, after a few days i will find him/her again, randomly. Actually, it already happened to me, i paid attention to a boy that was selling tickets at the troleibus going to the center (i was paying so many attention that he asked me twice if i already bought the ticket), and after a couple of days, while i was going to work with the minibus, i saw him on the street, waiting for another minibus

Yesterday, going to the abandoned pool because we had to paint some wood stairs, i also bumped into Andrei (you can read who is him in the previous post). I told him that i will be in the swimming pool painting and that if he didn’t had anything to do he could come. So yesterday he wasn’t three hours explaining me things, but six. And he told me “the other day i thought When i will see Laura again?, and i prayed to meet you again at least once, and you see, i found you again”. I told him, because i always take away importance to the beautiful words: “well, i’m always in the center, so it wasn’t very difficult”. He smiled and said me “you have to believe, you have to belive”. Although i don’t think it was because of God, i’m pretty sure that it was the first time that someone was praying to see me again

But i was talking about Gustar. Orhei Vechi is more impressing on live that in a picture. In the pictures is not very impressing, but once there, you see very big walls of stone, that before it was a sea, because the floor is full full full of stone shells, and there are some strange caves, cows, a goat attached with a chain, a river that has been digging and digging the stone, wells, not so many trees, a church on the top, with houses and flowers, and a church where you need to go down some dark stairs into the stone, and everything is full of thin, long candles and golden icons. This is what is usually there, but during the festival, there is also a little train made from a tractor and barrels with wheels, a straw house, a carriage with horses and a boy that was running around the festival with his horse and that was swimming with him into the river, and a group of boys that was trying to catch some ducks, and a boy that caught one of the ducks, and took him away, i guess to grill it, until the police went to him and make him return the duck, a poster where it was written than the festival was sponsored by the moldavian prime minister Vlad Filat (not the ministry of culture or something like this, no, the prime minister), houses with cheap, homemade and delicious food (placinta, filled peppers, cookies, wine), wooden flutes for the kids that then were annoying the rest of the people all the time, a stage and some tables. And it was a great festival

El noi de la piscina

Aquest matí he conegut un noi de la meva edat, intel·ligent, interessant, atractiu, de bon cor i simpàtic, i ara que som al vespre, encara no puc deixar de pensar en ell, tot i que hi ha relacions que són impossibles. 

Jo estava a la piscina abandonada de davant del Teatre Rus Txékhov, remenant la pintura blanca i sacsejant el pigment que hauria d’afegir per pintar les parets interiors i transformar la piscina abandonada en un lloc més bonic. Ell se m’ha acostat, perquè sempre que estic sola a Chisinau se m’acosta la gent més variada i jo no faig lletjos a parlar amb cap d’ells. Portava un carretonet (com els dels carretons de la compra quan hi treus la part de roba i només et queda la part metàl·lica) amb uns quants cartrons i m’ha preguntat què estava fent. Jo li he explicat i s’ha quedat a fer-me companyia durant les següents tres hores. D’ell, en aquestes tres hores, n’he sabut les coses més variades: 

que som del mateix any. Que té un fill que es diu Andrei. Que es diu Andrei. Que un cop els capellans es van estar dos anys al Vaticà tancats per decidir qui seria el nou papa. Que va estar a la presó. Que quan va sortir de la presó va donar tot el que duia a sobre als companys que hi havia dins la presó. Que sap construir cases i que me n’ensenyarà si vull. Que va viure a Polònia construint cases. Que ha estat a l’estadi de l’equip de futbol Sheriff, construint-lo. Que ha escrit dos llibres. Que a l’hivern, a menys 30 graus, anava a l’escola amb sabates d’estiu. Que sap dir algunes coses en espanyol. Que vol creuar la frontera cap a Polònia i quedar-se allà. Que va enxampar la seva dona al llit amb un altre i d’això es van divorciar. Que si un moldau m’empipa li digui “***************”. Que el seu pare va abandonar la seva mare quan ella estava embarassada d’ell i que la seva mare el va abandonar a ell quan tenia 8 mesos. Que va estudiar història a la universitat. Que va treballar d’arqueòlog a la riba del Nistru i que va trobar dos esquelets humans, un de dona, de fa 2000 anys. Que Tiraspol era l’antiga colònia grega Tiras. Que els tatuatges del braç se’ls va fer ell mateix. Que va saber que té un germà a Chisinau i l’està buscant, però no el sap trobar. Que sap que la seva mare també és a Chisinau, però tampoc la sap trobar. Que Gaudí va pensar la Sagrada Família no només com una catedral, si no com tot un complex. Que una persona val tant com els idiomes que coneix. Que pintaré més ràpid si pinto en diagonal i no de dalt a baix. Que està interessant en el disseny de webs

Fins i tot m’ha cantat una cançó i m’ha resat un pare nostre en polonès i en romanès

Avui m’he adonat, com no m’havia adonat mai abans, quanta mala sort que es pot tenir a la vida. I no, no puc parar de pensar en ell

This morning i met a boy of my age, intelligent, interesting, handsome, with a good heart and funny, and now that we are in the evening, i still can’t stop thinking about him, although i know that there are some relationships that are impossible. 

I was in the abandoned swimming pool in front of the Russian Theatre Chekhov, mixing the white paint and shaking the colour that i will have to add to paint the interior walls to transform the abandoned swimming pool into a more beautiful place. He has approached to me, because always that i’m alone in Chisinau the most random people approaches to me, and i like to speak with all of them. He was carrying a little cart (like the ones that you use to go to the market, but without the cloth part, just the metallic part) with some cardboard and he asked me what i was doing. I explained it to him and he stayed there during the next three hours. About him, during these three hours, i have learned the most varied things:

that we are from the same year. That he has a son that is called Andrei. That he is called Andrei. That once, the priests where closed two years in the Vatican to decided who will be the next pope. That he has been in prison. That when he went out from prison, he gave all that he has on him to the ones that were staying in prison. That he knows how to build a house and he will teach me if i want. That he was living in Poland building houses. That he has been in the football stadium of Sheriff, building it. That he has written two books. That in winter, at minus 30º, he was wearing summer shoes to go to school. That he knows some words in spanish. That he wants to cross the border to Poland and stay there. That he found his wife in the bed with another man and that’s why they got divorced. That if a moldavian bothers me i have to say to him “***************”. That his father abandoned his mother when she was pregnant of him and that his mother abandoned him when he was 8 months. That he has studied history in the university. That he worked as an archeolog next to the river Nistru and that they found two human skeletons, one of a woman, from 2000 years ago. That Tiraspol is the ancient greek colony of Tiras. That he made himself the tattoos on his arm. That he knows that he has a brother in Chisinau, but he doesn’t know how to find him. That he knows that his mother is also in Chisinau, but that also doesn’t know how to find her. That Gaudí design the Sagrada Familia not just like a cathedral, but as a complex. That a person costs as much as the quantity of languages that knows. That i will paint faster if i paint in diagonal, not from up to down. That he is interested in web design.

He even sang me a song and a “pare nostre” in polish and in romanian.

Today i’ve realised, as i never realised before, how unlucky you can be in life. And no, i can’t stop thinking about him

Primer dia a la meva nova llar

Ahir em vaig despertar al meu sofà aviat, però no tan aviat com a la meva altra habitació: ara al davant hi tinc un arbre, i si miro per la finestra només veig l'arbre. Vaig mirar la llum que passava entre les fulles, i sense ulleres, em va fer pensar en la manera que la llum entra per la persiana de l'habitació de Sant Gregori

Vaig mirar l'hora, vaig pensar que ja havia dormit prou i vaig fer els meus exercicis matinals, que ja fa 12 dies que faig (tot un rècord) i des de llavors que no tinc rampes. Em vaig rascar el braç (6 picades entre el colze i el canell), em vaig dutxar a la meva nova banyera antiga, em vaig vestir i com que no tenia res de menjar (només un paquet de pasta), vaig baixar a comprar el pa a la primera alimentara que em trobés (les alimentaras són .. botigues d'ultramarins) i així que en vaig trobar alguna (mai són gaire lluny), amb un cartell enorme que hi deia "pîine" (pa, en mala ortografia moldovanesa), hi vaig entrar. "U vas iest khliep?" (que teniu pa?). Pa? em va escridassar la dona. No, no! encara no ens ha arribat! I em va girar la cara i es va posar a atendre una altra persona. Eren gairebé les nou del matí, no crec que fos tan estrany demanar pa a aquelles hores. O sigui que vaig agafar una pasta amb mermelada de cirera a dins (no cirera, guinda..) i suc de taronja

Més tard, esmorzada i més tranquil·la, vaig anar a passejar pel barri i em va agradar. Són molts edificis iguals, però estan separats els uns dels altres, una mica com el que volia Cerdà, però encara més separat, i molt de verd. Hi ha caminets, gronxadors pels nens, moltes taules "públiques", que com a mínim a l'estiu es fan servir molt, estenedors per la roba i per espolsar les alfombres, i alimentaras i petites botigues d'arreglar calçat o ordinadors. Baixant pel carrer principal (Cuza Voda) vaig a parar a un mercat i creuant el carrer hi ha un centre comercial

Vaig intentar fer servir l'skype, però com que només hi ha internet al balcó, i els veïns de dalt fan obres al balcó, va ser impossible poder dir més de tres paraules seguides

Havent dinat vaig agafar un troleibus per anar fins al centre, però com que hi havia l'Angela Merkel passejant per la ciutat, el troleibus no va poder arribar al carrer principal i ens va deixar uns carrers més amunt. "El troleibus no va més enllà", van enunciar, i alguns van cridar "torneu-nos els diners doncs!!", però jo vaig baixar i vaig acabar d'arribar al centre a peu, perquè tenia curiositat, perquè ens havien dit als estrangers que millor que avui ens quedéssim a casa i si havíem d'anar al centre, que anéssim amb compte. Però no passava res, només em vaig creuar amb gent que portava banderetes alemanyes i prou, i amb molts policies que estaven a cada cantonada, i policies a mig camí entre una cantonada i una altra, i també hi havia policies entre aquests policies que estaven a mig camí entre les dues cantonades

Després seia a les escales del museu zemstvei i es va acostar un noi amb barba i pinta de motxillero i ens va preguntar on era el museu etnogràfic. Li vaig dir on era i al cap d'un moment va tornar: "i què està passant amb això de la merkel?", però com que tenia un accent espanyol que no se l'aguantava, li vaig haver de preguntar d'on era abans de contestar-li això de la Merkel, i sí que era espanyol i estava voltant per ucraïna i el nord de romania i una mica sense voler, havia anat a parar a Chisinau. Així que el vaig convidar al Kompot que hi ha avui, perquè senti que ha valgut la pena anar a parar a Chisinau sense voler

Vam fer les conferencies al museu, doncs, i un cop acabades i tot endreçat me'n vaig tornar a casa. Vaig menjar risotto que m'havia fet la helen, i després vaig encendre la tele de tons roses, on feien un reportatge exhaustiu de tot el que havia fet la Merkel a Chisinau. I en Vlad Filat, el primer ministre, va dir: no som europa de l'est, som el cor d'europa, per la cultura, per la llengua, per la tradició. I a mi sempre em sap greu, que no vulguin dir que són d'europa de l'est, tan bonic que és, europa de l'est...

Llibres / Books

Ahir, com sempre, mentre érem al flatspace vam posar llibres vells a fora perquè qui volgués els agafés. Normalment, en 4 hores, només solem acabar donant un llibre. La gent s'ho mira, no s'ho acaba de creure.... Ahir, per algun motiu però, se'n van emportar uns vuit. I vaig poder jugar una mica a fer de llibretera, perquè sempre poso alguns llibres bons barrejats amb alguns de dolents, i així en puc recomanar i donar els bons, i sobretot parlar amb la gent, que sempre és interessant. Ahir es van endur, però, els tres Nabokov que teníem, i una noia que no sabia què agafar, li vaig dir que s'emportés un llibre d'en Kundera. També es van emportar un llibre en alemany, per practicar, i un en ucraïnès que no sé gaire de què anava. I un llibre de Nietsche, també. Tenim més Nietsches, si voleu. Però cada cop queden menys llibres que valguin la pena. Ara hi ha un Gorki, alguns clàssics (Dumas, Swift, Maquiavel, però ningú els vol), literatura soviètica de ciència ficció, algunes novel·les de l'agatha christie i un parell de llibres més de coloraines per nens. Ah, i un llibre ple de contes i les obres de teatre de Txékhov, però aquest de moment el vull per mi. I és clar, llibres raros en idiomes europeus, un llibre de crepúsculo, còmics del pato donald i alguna altra cosa que no fa ni bonic. Aviat, però, esperem tornar-ne a tenir més i millors, que ve més de gust regalar-los

http://chiosc.oberliht.com/2012/08/10/apartamente-dispozitia-voastra/

Yesterday, as always, while we were at flatspace, we put old books outside, so the people that wanted could take them. Usually, in 4 hours, we just give away one book. The people look at them, don't trust it that much.... Yesterday, for some reason, they took away 8 books. And i could play a little bit to be a librarian, because i always mix some good books with some bad books, so then i can recommend and give the good ones and i can talk with people, that is always interesting. But yesterday they took the three Nabokov that we had, and one girl, who didn't know what to took, finally followed my advise and took a Kundera. They also took a book in german, to practice, and one in ukranian, that i dont know what was about. And a book from Nietsche, also. We have more nietsche, if someone wants. But there are less and less good books. Now we have a Gorki, some classics (Dumas, Swift, Maquiavel, but nobody wants them), soviet science fiction literature, some novels from Agatha Christie and a couple of colorful books for kids. Ah, and a book full of stories and the plays from Chekhov, but, for the moment, i want this one for me. And of course, strange books in european languages, one book from twilight, comic books from donald duck and some other stuff that is not even beautiful for decoration. But soon, we hope, that we will have more books and better, so i will feel happy to give them to the people

Aprenentatge a l'atzar / random learning

1Ahir a la tarda, al terra de la cuina (amb màrfega a sota), vaig aprendre els moviments bàsics de pilates. Ja ho sabia, ja, que les coses més variades es poden aprendre en els moments més variats i amb la gent més inesperada, però potser ahir va ser un dels moments més inesperats i més variats. O potser n'hi ha hagut d'altres, però aquest va ser el que ahir em va encendre la idea d'això que dic

2El que té de bo (de dolent) Moldàvia és que tot el que per nosaltres és tan habitual (culturalment parlant), aquí no ho és. És dolent perquè és dolent, és bo perquè tot és nou, emocionant, i és fàcil entusiasmar-te, i entusiasmar als altres

3Moldàvia és la perla secreta europea dels nois guapos. Ja ho he dit, però que no corri la veu


1Yesterday evening, on the kitchen's floor (with a matress under my back), i learned the basic movements of pilates. I already knew, that you can learn the most random things in the most random moments and with the most unexpected people, but maybe yesterday was one of the most unexpected and random moments i ever had. Or maybe not the most, but it was this specific one that yesterday made me realize about the idea of what i'm saying

2What is good (bad) in Moldova is that everything that for us is so usual (culturally speaking), here is not. It's bad because this is bad, it's good because everything is new, exciting, and it is easy to be enthusiastic and to "enthuse" others

3Moldova is the european secret pearl of handsome boys. That's the truth, but don't spread the word, please

Persones variades

Ahir, mentre estava al Flatspace, prenia el sol mentre s'assecaven al meu costat les tasses que havíem fet servir el dia abans, per la projecció de documentals (va ser un èxit de públic, per cert). Una senyora se'm va acostar i em va preguntar si fèiem te. Li vaig dir que era ahir que en fèiem, però que si volia li'n podia preparar un. Em va dir: no no, no cal, però t'agrairia que em donessis el que em puguis donar. Així que li vaig donar uns quants sobrets de te variats. Que pocs diners s'han de tenir, oi, per demanar sobrets de te?

Mentre érem a Lviv (Ucraïna) i esperàvem que sortís l'autobús, menjàvem un frankfurt i una nena gitana, d'uns deu anys, que portava un entrepà a la mà esquerra, se'ns va acostar per demanar-nos el frankfurt. No volia diners, volia el frankfurt. Com que no li donàvem, ens el va intentar agafar. Cada cop més enfadada perquè no li donàvem. De veritat que estava enfadadíssima, molt agressiva, jo no entenia què estava passant, perquè de nens que demanen se'n veuen molts, però que intentin agafar-te l'entrepà violentament no tants. Després va marxar i al cap d'una estona va tornar, i llavors li vam donar els nostres frankfurts, i els va engolir en un tres i no res, molt i molt afamada. Aquella nena estava passant molta gana! I l'entrepà que portava a la mà esquerra, m'imagino que era per algun germanet o germaneta

Ahir esperava el bus, ja era fosc i jo estava cansada. Al meu costat, al banc, hi havia un home d'uns quaranta anys molt borratxo que va començar a dir-me coses. Jo creia que em demanava diners o no ho sé, potser només volia parlar, però jo no entenia què em deia i, siguem sincers, a tothom li espanta un home de quaranta anys rus borratxo que et diu coses. Quan va arribar el bus em vaig aixecar i llavors vaig entendre una de les frases que em va dir l'home: em sap greu haver-te espantat

La meva nova companya de pis, el segon dia de ser aquí, em va dir: es veu tot molt pobre! Jo només li vaig saber dir: és que és un país pobre

Més pluja / more rain

Avui ha tornat a ploure com feia dies que no plovia, a bots i barrals (dic això per poder posar "cats and dogs a la versió anglesa). He tingut la mala idea de voler tornar a casa mentre plovia tant i tant, així que des del museu a la parada del bus he quedat xopa. Quan plou tant, s'ha de prendre una decisió difícil: passar lluny dels arbres, i mullar-te molt més, o passar per sota els arbres, i mullar-te menys i córrer el perill que una branca (un tronc, diria jo) et caigui al cap. Si veiéssiu els troncs que vas trobant pel camí, entendríeu la por. Al final, avui, ha vençut la por al constipat, més que a la mort, així que he passat tant com he pogut per sota els arbres. A l'autobús m'he assegut, però tenia una gotera damunt dels peus. Així que m'he aixecat tota ofesa pel mal estat dels autobusos i m'he assegut a un altre seient. Llavors m'he adonat que tenia una gotera damunt del cap i com que sóc així de tonta, no he tingut el valor de tornar-me a aixecar i només tenia ganes de riure i d'arribar a casa

Quan he arribat, al passadís hi havia en Nikolai, el pescador. Quan m'ha vist tan molla se m'ha acostat i m'ha xiuxiuejat: vine, que t'has de prendre un got de conyac i després dutxar-te i posar-te roba seca, o et posaràs malalta. Així que s'ha acostat sense fer soroll a l'armariet on guarda el conyac fet per ell i me n'ha servit un got i me l'ha fet beure d'un glop. Abans d'això m'ha dit: és que ets com la meva filla. I com que sé que té la filla vivint a estats units, i que l'enyora, he acceptat el conyac. De fet, no crec que aquí es pugui no acceptar un got d'alcohol

Today it was raining as it was raining a few weeks ago, it was raining cats and dogs (in the catalan version it sounds so much better, this cats and dogs is just awful). I had the bad idea of returning home when it was raining like hell, so from the museum to the bus stop i finished completely wet. When it rains so much, you have to take a hard decision: walk far from the trees, and finish much more wet, or walk under the trees, and take a risk that some branch falls on your head. If you could see the branches here, you will understand my fear. At the end, the fear to get a cold won against the fear to die, so i walk as close as i could to the trees. At the bus i sat, but it was a leak just on my feet. So, very offended, i stood up and i sat on another seat. Then i realized that i had a leak on my head, but as i am very stupid, i wasn't brave enough to stand up again and i just wanted to laugh and to arrive home

When i arrived, i found Nikolai, the fisherman, in the corridor. When he has seen me so wet, he has approached to me and whispered: come, you must take a glass of cognac, and then take a shower and change your clothes, or you will be ill. So he went very quietly to the wardrobe where he keeps the cognac (home-made) and he has served me a glass and made me drink it in one sip. Before that he said to me: you are like my daughter. And as i know that her daughter is living in the USA, and that he misses her, i accepted the cognac. Anyway, i don't think that here is possible not to accept a glass of alcohol

un mes després

Ahir va fer un mes que vaig arribar a Chisinau. Quan vaig arribar, la ciutat em va agradar, em va agradar el meu pis, la meva habitació, les meves companyes de pis, el meu barri, els parcs, tot

A dia d'avui, estic en "descans tècnic", que diuen els russos, i sense el carregador de l'ordinador se'm fa difícil escriure, per això no escric. Des de fa tres dies que ens tallen l'aigua a diari, avui gairebé 10 hores sense aigua corrent. Internet no va bé (ara mateix no puc entrar al facebook, per exemple, i no puc llegir els missatges del facebook tampoc, em sap greu). Ahir va marxar una companya de pis i demà marxa l'altra. I quan plou molt i molt l'aigua m'entra pel balcó

Però un mes després d'arribar, continuo estant bé aquí. Sí, un mes després, i continuo estant tranquil·la i bé. Potser és que, com deia fa uns dies, després d'anys d'entrenament, ja m'adapto còmodament a les maneres d'europa de l'est