rumynski yazik

Aquest vespre he anat a la meva primera classe del curs de romanès. Tot són alumnes de parla russa, menys jo, que parlo català

És divertit saber que tindrem problemes a diferents llocs, a llocs molt diferents. Avui, per exemple, gairebé tots tenien problemes per pronunciar "stomatolog". Tots deien, stamatólag, i no pas stomatológ. Ningú que està llegint això té cap problema per dir stomatológ, i costa pensar que a algú li pugui costar. Doncs a ells sí. Després jo clar, em costava dir învățătoare, perquè no sé fer la î i les ă no acaben de ser les vocals neutres que jo em pensava, si no una cosa entre una a neutre i una e tancada

Després parlàvem sobre quina hora ens anava millor per la classe dels dissabtes. Alguns deien a les 10, alguns més tard. La professora ha dit: però més aviat de les 10 no! I les noies ja saben perquè ho dic

Per què ho deia? perquè necessiten temps al matí per arreglar-se. Per això! A l'entrada de cada facultat hi ha un mirall ben gran perquè es posin bé el cabell, nois i noies

Ahir vaig aprendre a dir escombriaire en rus. I avui he après a dir-ho en romanès! Una paraula que no aprens mai dels altres idiomes (com es diu en anglès?), doncs l'he après a dir en dos idiomes en dos dies seguits. I ara tres, que acabo de buscar la traducció a l'anglès

This afternoon i went to my first lesson of the romanian course. All the students are russian speakers, except for me, that i speak catalan

Is funny to know that we will have problems in different places, very different places. Today, for example, almost all of them had problems to pronounce "stomatolog". All were saying "stamatólag", and not "stomatológ". Nobody that is reading this right now has any problem to say stomatológ, and is difficult to imagine that can be difficult for someone. Well, it is for them. And of course, i had problems to say învățătoare, because i dont know how to do the î and the ă is not as similar as our catalan schwa as i thought, and is something between a schwa and a "closed e" (close-mid front unrounded vowel, or, if it is easier for you, high-mid front unrounded vowel)

Later, we were talking about at which time should we start the lesson on saturdays. Some said at 10, some later. The teacher said: but not before 10! And the girls know why i'm saying that

Why she was saying that? because they need time to put the make up, and that stuff. For that! At the entrance of every faculty there's a big mirror so they can arrange their hair, boys and girls

Yesterday i learned how to say sweeper in russian. And today i learned how to say it in romanian! A word that usually you dont know how to say in other languages, and i've learned it in two languages in two days in a row. And now in three, that i just looked for the english translation

La revedere! O zi buna!

Les taronges semblen d'or, dues taronges costen gairebé un euro!

Al troleibus de tornada a casa hi ha un nen menjant-se una taronja, i fa tanta olor que tinc la sensació que m'estic menjant un caramel de taronja

Abans, però, a la parada d'autobus, ell m'ha apartat un ble de cabells de davant la cara, perquè ara tinc el serrell que no és prou llarg per posar-me'l darrere l'orella, però no és prou curt per aguantar-lo amb un clip

Abans, però, li he hagut d'agafar el braç perquè, tot i asseguts en un banc del parc de la catedral, davant dels plafons amb els diaris del dia, amb un cafè entre les mans, no parava de tremolar

Abans, però, m'ha explicat que quan aconseguia 10 lei al dia podia comprar, amb 2 lei, pa, amb 3 lei, un te, amb 3 lei més, tabac, i amb els 2 lei que quedaven, pa per sopar. Però que no sempre era així, que a vegades tenia 10 lei per dues setmanes

Abans, però, m'ha explicat que els 10 lei que acabava de fer servir per comprar dos cafès per emportar, si no hagués estat jo allà, segurament se'ls hauria gastat en vodka

Abans, però, m'ha dit que va anar a Polònia a peu, i després a Alemanya, i després va tornar, tot a peu i que un seu amic se'n va anar també a Kiev a peu

Abans, però, hem llegit els titulars dels plafons amb els diaris del dia per veure els resultats del futbol (Barça 3, no sé qui 0)

Abans, però, hem entrat a la catedral i m'ha fet posar el gorro

Abans, però, hem saludat un home armeni que l'ha convidat a menjar pelmenis més tard i també m'ha convidat a mi, i després s'ha assabentat que l'altre armeni, el de la barba, no està mort, que l'acabem de trobar, que viu encara

Abans, però, hem entrat a saludar un home que compra ampolles, paper, cartrons, i que s'ha interessat per les eleccions d'ahir a Catalunya

Abans, però, hem saludat un home armeni que portava un barret i un abric negre de pell i que tenia una barba

Abans, però, m'ha dit que li feia molt mal l'esquena

Abans, però, hem anat a veure el nou quilòmetre 0 que han posat a Chisinau i l'arbre de Nadal que estan muntant davant l'edifici del govern

Abans, però, m'esperava al centre i quan m'ha vist ha somrigut, m'ha abraçat i m'ha aixecat pels aires

Abans, però, el dia abans, em va trucar per dir-me que no havia pogut venir perquè acabava de sortir de l'hospital

Abans, però, el vaig estar esperant molta estona, i ja sabia que no se n'havia oblidat, si no que alguna cosa estava passant

Abans, però, estava asseguda al troleibus, pensant que com dir-li, com dir-li...

In the trolleybus, going back home, there is a child eating an orange, and it smells so much that i have the feeling of eating an orange candy

But before, at the bus stop, he put away a wisp of hair from in front of my face, because now my fringe hair is not long enough to hold it behind the ear, but is not short enough to hold it with a clip

But before, i had to take his arm because, even sitting in a bench at the cathedral park, in front of the boards with the newspapers of the day, holding a coffee, he couldnt stop trembling

But before, he explained that when he gained 10 lei per day he could buy, with two lei, bread, with 3 lei, a tea, with 3 lei more, tobacco, and with the other 2 lei, bread for dinner. But that it wasnt always like that, that sometimes he had 10 lei for two weeks

But before, he told me that the 10 lei that he just used to buy two coffees to take away, if it wasnt because i was there, probably he would have spent them on vodka

But before, he said that he went to Polish by foot, and after this to Germany, and then he came back, all by foot, and that a friend of him also went to Kiev by foot

But before, we read the headlines of the boards with the newspapers of the day to see the football results (Barça 3, i dont know who 0)

But before, we went into the cathedral and he made me wear my cap

But before, we greeted an armenian that invited him later to eat pelmenis and that also invited me, and then he found out that the other armenian, the one with the beard, is not dead, that we just saw him, that he is still alive

But before, we went to greet a man that buys bottles, paper, paperboard, and that was interested in the catalan elections from yesterday

But before, we greeted an armenian that was wearing a hat an a black leather coat and that had a beard

But before, he told me that his back was hurting very bad

But before, we went to see the new kilometer 0 that is now in Chisinau and the christmas tree in front of the government building

But before, he was waiting for me at the center and when he saw me he smiled, he hugged me and he raised me on the air

But before, the day before, he called me to say that he couldnt come because he just went out from the hospital

But before, i was waiting for him a lot of time, and i knew that he didnt forget, but that something was happening

But before, i was sitting in the trolleybus, thinking how to say this to him, how to say...

Flors i vorades / Flowers and kerbstones

Avui hem anat a l'USEM (Universitatea de Studii Europene din Moldova) a presentar l'organització on treballo, als alumnes de primer i segon de periodisme. Jo només he estat asseguda i he connectat i desconnectat l'endoll del projector, però a l'estil d'aquests països, a l'acabar la presentació hem rebut bombons i flors. De flors n'hem rebut un ram, que no era per mi, però per aquelles coses me l'he acabat quedant i ara està a l'entrada del pis

El ram no ha estat l'única alegria, també m'he posat contenta perquè avui he viscut aquell moment tan esperat en la vida de tota persona que marxa a viure a l'estranger: ho he entès tot. I sense escoltar atentament, sense tenir mal de cap després. Senzillament entenia les paraules, es feien frases, escoltava i entenia. Té menys mèrit del que sembla, perquè sabia de què es parlava, sabia què es deia, o què es podia dir. Però és igual, ho he entès i estic molt contenta

També he vist que t'acostumes a tot. Ahir jugava a caminar pel marge de la vorera (del marge de la vorera se'n diu vorada). Pensareu que és fàcil, que no cal gaire equilibri un cop tens vint-i-set anys. Però aquí és mentida, perquè les pedres que formen la vorada són irregulars, van amunt i avall, cap a la dreta i cap a l'esquerra, i si caus, no caus a l'asfalt, o a la vorera, que també és asfaltada, si no que pots caure en un munt de fang, si tens sort, o a una bassa. Com a mínim és així al meu barri. Jo ahir m'hi vaig trobar un gat, assegut a la vorada, i mentre m'hi acostava fent equilibris li feia psst psst! i no marxava. Però, amb això, vull dir que t'acostumes a tot. A no tenir llum a la dutxa i encendre espelmes cada cop que em vull rentar les dents. Al constant rrrrrr de la nevera. A les voreres en mal estat. A anar amb troleibus i minibus. A no parlar català. A rebre bombons i flors per seure i endollar el projector. T'acostumes a tot

(al final de tot hi ha la foto d'un gat)

Today we went to the USEM (Universitatea de Studii Europene din Moldova) to present the organization where i work, to the studients of first and second course in the faculty of journalism. I just sit and connected and disconnected the plug of the projector, but following the style of this countries, at the end of the presentation we received chocolates and flowers. We had one bucket of flowers, and it wasnt for me, but somehow i finally kept it and now is at the entrance of the apartment

The bucket wasnt the only moment of happiness, i was also happy because today i lived this waited moment in the life of any person that is leaving abroad: i understood everything. And without listening with atention, without having headache afterwards. I just simply understood the words, they became sentences, i was listening and understanding. It has less merit than it might seem, because i knew what was the topic about, so i could guess what they were saying. But it doesn't matter, i understood and i'm very happy

I also saw that you get use to everything. Yesterday i was playing to walk on the edge of the sidewalk (it is called kerbstone, always learning some word with these translations). You might think that is easy, that you don't need a lot of equilibrium once you are twenty seven years old. But here is not true, because the stones that are part of the kerbstone are irregular, they go up and down, left and right, and if you fall, you don't fall on the pavement, or the sidewalk, you fall on a pile of mud, if you are lucky, or on some pond. At least this is how it is in my neighbourhood. Yesterday i found a cat, sitting on the kerbstone, and while i was approaching him i was saying psst psst! what he was staying. But, with this, i wanted to say that you get use to everything. To not to have light at the shower and light candles every time i want to brush my teeth. To the constant rrrrrrrrr from the fridge. To the sidewalks in bad conditions. To go with troleibus and minibus. To not to speak catalan. To receive flowers and chocolates just because you are sitting on a chair plugging the projector. You get use to everything

*

Un gatet que em va fer companyia mentre preparava una exposició al museu zemstvei. Jo li donava pa, ell l'ensumava i no el volia, però igualment se m'arrapava als pantalons i em seguia amunt i avall

Introducció a l'autoestop / for now just in catalan

Jo feia temps que deia que volia anar a Belgrad i feia plans però no m'atrevia, fins que un dia la Cathi em va dir que tenia la idea perfecte, que ella volia anar a Kosovo i que podíem anar juntes fins allà fent autoestop. Vaig dir que sí a la primera. Després vam planejar els dies que millor ens anaven, vam agafar dues setmanes de vacances i un matí d'hora, ara fa quatre setmanes, ens vam trobar a l'estació de busos del sud de Chișinău. Ens vam asseure a un banc de dins l'estació, perquè feia força fred, vam treure un paper, un retolador, vam escriure "Hîncesti" i ens vam quedar mirant una estona el cartell. Som-hi, no? vam dir, i ens vam carregar les motxilles, vam sortir a fora, vam acostar-nos a la carretera, vam ensenyar el cartell i així vam començar a anar, cotxe a cotxe, fins a Belgrad

De coses ens en van passar moltes, tantes que encara no he pogut explicar-ne gairebé cap. Mentre ens anàvem acostant a Belgrad, tenia la sensació de viatjar cap endavant tota l'estona. Potser això sona una mica estúpid, però la sensació era aquesta. Això és el que vaig escriure llavors: "Abans pensava que viatjant fent autoestop he tingut, més que mai, la sensació d'anar cap endavant tota l'estona". No ho sé explicar d'altra manera

Va ser tan senzill que encara no m'ho sé explicar. Vam tenir alguna mala experiència, sí, res greu però, ningú s'ha d'espantar. L'anada ens la vam prendre en calma, no més de 200 quilòmetres diaris. Ens llevàvem pel matí, menjàvem, la Cathi em preparava el cafè, caminàvem, esperàvem a la carretera, pujàvem a un cotxe, ens deixaven una mica més endavant, menjàvem una mica, buscàvem un bar on fer un pipi, visitàvem la ciutat o el poblet on havíem anat a parar, pujàvem a un altre cotxe, avançàvem, i així fins que arribàvem a la ciutat que ens acollia per passar la nit (Iași, Piatra Neamț, Miercurea Ciuc, Târgu Mureș, Alba Iulia, Salașu de sus, Timișoara, Beograd, en aquest ordre). Així de simple

La tornada, en canvi, la vam fer en dos dies i mig. Vam dormir a Petroșani i a Bacău, i el diumenge al migdia ja érem a Chișinău. La sensació era d'anar enrere, de desfer el camí. L'altra sensació era també nova, d'un encreuament de fets, de saltar d'un cotxe a l'altre gairebé de manera coordinada, com si el món sencer s'estigués ocupant de nosaltres i posés cotxes a la nostra disposició que s'aturaven i ens portàvem allà on volíem. Tampoc ho sé explicar millor

Vam veure tantes coses! No té res a veure amb anar amb tren. Amb tren només fas que veure i passar temps a les estacions. Gairebé no vam veure ni una estació, només per la banda de fora, per on no hi ha vies. També és diferent d'anar amb el teu cotxe, que sempre està allà. Per mi fer autoestop va ser com llançar-me de braços oberts a la carretera i deixar que em portessin endavant fins a Belgrad

curtet

Sempre que penso en quan estava a Moscou, em recordo d'anar molt abrigada, de la neu i del fred. Com si la ciutat hagués estat nevada durant tot el temps que hi vaig ser. Però ara que sóc a Chisinau, de fet recordo una de les coses que més em va agradar de ser a Moscou: veure el canvi de l'estiu a la tardor i de la tardor a l'hivern

Perquè aquí a Chisinau també estic notant el canvi a la tardor més que mai. Potser és que em fixo més en les coses, però imagineu-vos el canvi d'estiu a tardor en una ciutat plena d'arbres i poc cuidada: els carrers estan coberts i recoberts de fulles, i les fulles són molt grogues i molt taronges, i és molt bonic

Clar que és la tardor, i per tant el cel és gris i plou i fa molt vent. Però em fa il·lusió pensar que s'acosta l'hivern i podré tornar a gaudir del canvi

Always that i think about my time in Moscow, i remember myself dressing lots of clothes, i remember the snow and the cold. As if the city had been with snow all the time i was there. But now that i'm in Chisinau, actually, i remember one of the things that i enjoyed most of being in Moscow: seeing the change from summer to autumn and from autumn to winter

Because here in Chisinau i'm also feeling the change to autumn more than ever. Maybe is because i pay more attention to everything, but imagine the change from summer to autumn in a city full of trees and not very well kept: the streets are covered and recovered with leaves, and the leaves are very yellow and very orange, and is very beautiful

Of course is autumn, so the sky is grey and it rains and it is very windy. But i'm very excited about thinking that the winter is coming and i will enjoy the change again

Resum

Si estic dies sense escriure no és perquè no em passi res, sinó que és perquè em passen masses coses. Si recapitulo a l'últim dia que vaig escriure (un dimarts):

-Dimecres vam projectar un documental al flatspace, ni més ni menys que sobre el barri de lavapiés, i vaig conèixer un dels artistes més importants de la ciutat (del país), que em va dir que havíem de fer un projecte junts un dia, i ara no ho recordo, però era alguna cosa com filmar algú a Catalunya donant una barra de pa bo (és que no sabeu com enyoro el pa!) a una furgoneta que creuaria europa per portar-me-la a Chisinau. Sona molt bé això "un dels més importants", però aquí no té gaire mèrit, he vist el primer ministre en persona un munt de vegades ja

-Dijous vaig anar a classe a la universitat, i em vaig aixecar quan la professora va entrar. Després vaig anar a visitar el barri de Ciocana, i per tornar al meu barri (Botanica) vaig agafar un autobús que feia volta per fora de la ciutat i passava per un munt de llocs interessants, també passava pel costat de les dues xemeneies altíssimes que veia des de la finestra del meu primer pis i que sempre pensava que m'agradaria veure de més a la vora

-Divendres plovia molt, però volia anar tant si com no a veure la fira de llibres. Em vaig perdre en el camí d'anada i no portava paraigües, així que vaig entrar xopa de cap a peus a la fira del llibre, i la tele em va filmar mentre entrava traient-me la jaqueta empapada

-Dissabte vaig anar d'excursió a Hincesti, a una casa museu d'un home que en el seu moment va ser el més ric de tots els Balcans, a més de ser un espia rus i un espia turc. I també al monestir de Capriana, i no li vaig trobar cap gràcia

-Diumenge era la velohora, el dia de la bicicleta, i 8000 persones es van reunir al centre per recórrer la ciutat en bicicleta. També hi havia un concert gratuit de Zdob si Zdub, però feia moltíssima calor i era a les dues del migdia

-Dilluns no ho sé

-Dimarts va venir una amiga d'una amiga, que la meva amiga havia conegut a l'alberg de Brasov. Portava deu mesos viatjant (és de Japó i ha estat per àsia i ara europa), i volia passar per Chisinau camí d'Odessa i Kiev i es va quedar al meu pis mentre la meva amiga seguia a Brasov. A la feina no recordo què vaig fer, però sé que vaig sopar al pis amb l'amiga de l'amiga i el couchsurfer de la meva companya de pis

-Dimecres vaig anar al mercat de segona mà i per 10 leis em vaig comprar: un jersei, un mocador i una samarreta de mudar, i al vespre vam passar un documental del Laboratorio 3, també de Lavapiés

-Dijous vaig oblidar-me que al matí tenia classe, però a la tarda vaig estar al Flatspace amb el projecte de recollida-intercanvi de llibres vells que hem començat, però només va venir una noia a deixar dos llibres i una iaia que treballa a davant se'n va emportar quatre de cop. També van venir uns adolescents a beure te i em van fer companyia una estona. Més al vespre vaig fer classe de romanès

-Divendres era el "mercat de les ONG", així que vaig anar allà a fer propaganda de les ONG on estic jo, i vaig posar-me en el paper d'atenció al públic que feia tant que no utilitzava. Durant una estona m'avorria tant que vaig anar a ballar una hora (http://www.youtube.com/watch?v=3_NcXjA_4Yg) o el que fos. Hi havia un adolescent molt malalt en cadira de roda, i com que la hora és circular com la sardana, un capellà em va agafar la mà, em va separar de la persona que tenia al costat i va fer que la hora o el que sigui rodegés l'adolescent malalt i tots ballàvem al seu voltant i la veritat és que vaig sentir molta vergonya d'estar fent això. Més tard el capellà es va posar a cantar durant una estona amb el micro manele (la versió romanesa del turbofolk serbi i la camela espanyola?), i encara més tard, quan ja s'havia acabat el mercat, vam anar a menjar amb els d'una altra ONG i ens van donar placinte i pastís i xampany. Encara més tard vaig anar a veure El jardí del cirerers de Txékhov (40 lei), i em sembla que aniré molt al teatre, perquè és molt barat i m'agrada

-Dissabte vaig anar a veure la Cathi per pensar el viatge

-Diumenge vaig estrenar la samarreta de mudar i vaig anar al teatre de nou, però al teatre romanès, a veure Take, Ianke si Cadar, que és una comèdia del 1930. Vaig entendre de què anava, però només podia entendre una de cada deu bromes, així que només reia un 10% del que tocava i els meus acompanyants es van pensar que no m'havia agradat. Però tornaré al teatre en romanès

-Dilluns (ahir) vaig anar a buscar el meu carnet de residència i ja sóc oficialment habitant de moldàvia, després vaig anar a fer un cafè i a comprar entrades pel ballet. Més tard vaig anar a treballar. Una part de la feina va consistir en anar al final de la ciutat, a Alba Iulia, a una fàbrica que antigament havia estat una fàbrica de teles, però que ara hi ha de tot, una impremta, no sé.. crec que algun edifici està ocupat per alguna facultat, a buscar un munt de revistes que no s'han pogut vendre

-Dimarts (avui) he mirat la meva lliçó setmanal de History of the world since 1300 de Coursera, he anat a treballar, he acabat la feina en cadena que portàvem temps pendent d'acabar (preparar unes carpetes amb 7 dibuixos cada carpeta, escriure 1/500, 2/500, 3/500, etc, a cada dibuix i enganxar una enganxina a la carpeta on també s'hi ha d'escriure 1/500, 2/500, 3/500. He arribat al 452/500, però s'han acabat les etiquetes i no he pogut continuar). Al vespre he fet pilotes de malabars amb un altre couchsurfer de la meva companya de pis, que no sé quant temps fa que viatja, el cas és que porta anys viatjant fent autoestop. I ahir li xafardejava la memòria externa i vaig trobar que tenia The shutka book of records (http://www.youtube.com/watch?v=Y3nbnNN8C88) i Ko to tamo peva amb subtítols en anglès, que és una cosa que no havia pogut trobar mai

Total, que ja veieu... Però la veritat és que tot això és el dia a dia, i per sobre de tot planeja el viatge que començarem el dilluns, que consisteix en creuar Romania i arribar a Belgrad fent autoestop. Com que no n'he fet mai, no sé com anirà, però tot pinta que anirà bé. Anirem amb compte i tal... no patiu més del que cal patir. Estic emocionada i nerviosa, com quan vaig viatjar sola amb tren pel nord de la pensínsula balcànica o com quan vam fer un tros del transsiberià en ple hivern

Rus i romanès

Una de les meves virtuts (i a vegades pot ser un problema) és que no em fa vergonya parlar idiomes. Hi ha gent que li fa vergonya parlar un idioma diferent, perquè té por d'equivocar-se. Jo tinc la gran sort de no tenir gaire manies en aquest aspecte, i prefereixo parlar malament deu llengües, que parlar-ne dues i bé. Així que quan un desconegut vol iniciar una conversa en la llengua que sigui, mai dic que "no l'entenc", si no que faig com si l'entengués i a veure què entenc

Avui estava asseguda al Flatspace, bevent un te amb poma, i he vist com de lluny s'acostava un senyor, la pell molt arrugada i la roba desmanegada. Jo pensava que passaria de llarg, però no, ha començat a parlar en rus, gairebé no l'entenia però ell ha preguntat el de sempre: qui som, què fem allà... i després li he ofert un te. M'ha dit que no, que ell te de fruites i coses així no en beu, només te verd normal. Després li he ofert una galeta (galeta artiach, perquè us la imagineu) i ha dit que sí. N'hi he posat quatre en un plat de plàstic, però ell només n'ha menjat mitja. M'ha dit unes quantes vegades que té una casa molt bonica al centre, al costat de l'hotel Diplomat, i que ara que s'havia quedat sol, podia anar a viure amb ell. Això m'ho ha repetit unes quantes vegades, i m'ha donat les gràcies pel te i les galetes unes trenta vegades. També m'ha preguntat quan podia venir a visitar-nos, que ens portaria flors, i llavors podríem anar a casa seva a visitar-lo. Tot això ho deia amb una boca que tenia unes dents de baix molt llargues, al costat de tres o quatre dents d'or. M'ha explicat que venia de Rússia, que feia 48 anys que vivia a Moldàvia, però quins farts que s'ha fet d'insultar els moldaus.. M'ha dit que aviat marxa a Rússia, que si mai vaig a Moscou que el visiti. Es veu que va estudiar a la MGU i li he dit que jo també. Alguna cosa relacionada amb alguna cosa atòmica. Ja he dit que em costava molt entendre'l. Ha donat les gràcies unes quantes vegades més (en total deu haver estat assegut amb nosaltres una mitja hora) i al final ha marxat

No havia passat ni una hora, que s'ha acostat una senyora de 65 anys per preguntar-nos què era allò. Ella parlava en romanès i jo li he intentat explicar que era d'una organització per joves, i per joves en romanès es diu "pentru tinerete" i aquesta cosa la sé dir, perquè l'he dit ja força vegades. Ella no ho ha acabat d'entendre i m'ha preguntat què érem, si érem un grup de música, si ballàvem, si cantàvem o què fèiem. Jo li he tornat a repetir i m'ha dit si la podíem ajudar, si podia cantar ella al nostre espai, perquè ella era una cantant amb molt de talent però que no ho havia pogut mostrar mai. Jo li he dit que em sabia greu, però que només treballàvem amb gent jove, i m'ha sabut greu dir-li, però no s'ho ha pres malament del tot. Al final ha semblat entendre-ho i se n'ha anat. Però al cap de quinze minuts ha tornat i m'ha fet seure al seu costat. M'ha dit que s'ho havia estat pensant i que, ja que es podia donar el cas que donéssim diners a un jove sense talent, per què no donar-li a ella, que tot i que no era jove, sí que tenia talent. Li he tornat a explicar que l'organització treballava amb gent jove, però no m'ha fet cas. M'ha dit que igualment la podíem ajudar, que si volia em podia cantar una cançó i que veuria que tenia molt de talent. Li he dit que no feia falta, que ja m'ho creia que ho feia molt bé, però que la meva organització és per gent jove. Com que insistia, li he acabat dient que rebíem els diners de la unió europea, que els diners que ens donaven eren només per gent fins a trenta anys. Ha semblat que es calmava i m'ha explicat que treballa al mercat central venent herbes medicinals, que a vegades canta allà però que no ha tingut èxit... però no s'havia calmat. M'ha dit si li podia donar el mail de la meva organització (la unió europea) o si els hi podia escriure per fer-los entendre que, tot i que ja no era jove, tenia molt de talent i seria una llàstima que tot el seu talent es perdés només pel fet de ser d'un país com Moldàvia. Finalment li he acabat dient que sí, que els hi enviaria un mail preguntant, però que no es fes il·lusions. M'he apuntat en un paper el que els hi havia d'escriure: canta qualsevol tipus de música, clàssica, folclòrica. Liudmila. M'ha dit que si la podia ajudar m'estaria agraïda tota la vida. També m'ha preguntat quin dia tornaríem a ser allà (suposo que amb algun representant de la unió europea) per poder venir-nos a cantar. I al final també ha marxat

No rieu, no rieu

One of my virtues (and sometimes can be a problem) is that i'm not ashamed of speaking languages. There is people ashamed of speaking a different language, because is afraid of making mistakes. I'm very lucky because i don't have a lot of manias (manias???) in this aspect, and i prefer to speak wrong ten languages, than two very well. So when a stranger wants to start a conversation with me in whatever language, i never say "i don't understand" and i keep doing as i'm understanding to see what i can understand

Today i was sitting at Flatspace, drinking an apple tea, and i saw how a man was approaching to us, with wrinkled skin and clothes. I thought he won't stop, but of course, he started to talk russian, it was very difficult to understand him, but he asked the same as always: who we are, why are we here,... and then i offered him a tea. He said no, that he doesn't like fruit tea, he doesn't drink this kind of stuff, just plain green tea. Then i offered him a cookie and he said that ok. I put four in a plastic dish, but he just ate half of a cookie. He explained me a few times that he has a beautiful house in the center, next to the Diplomat Hotel, and now that he is alone, i could come to go to live with him. He repeated this a few times, and thanked for the tea and the cookies around thirty times. He also asked when he can come to visit us, that he will bring us flowers, and then we can go to his house to visit him. He was saying all this with a mouth with veeery long low teeth and some gold teeth too. He told me that he came from Russia, that he has been living 48 years in Moldova, but he was insulting soooo much the moldavians... He told me that he will go back soon to Russia and that if i ever go to Moscow i can visit him. He explained me also that he was studying at MGU and i explained him that i also was studying there. Something related with something atomic. I already said that it was very difficult to understand him. He thanked a few times more (in totally, he was there sitting with us around half an hour) and finally left

Less than an hour later, a woman in her 65 approached also to us to ask what was that. She was speaking romanian and i tried to explain her that it was an organization for young people, and for young people in romanian is "pentru tinerete" and this thing i know how to say, because i already said a lot of times. She didn't understand it so well and asked what we were, if we were a music group, if we were dancing, singing or what we were doing. I repeated her the same thing and she asked me if we can help her, if she can sing to our space, because she was a singer with a lot of talent but she hadn't had yet the chance to show it. I said her that i was very sorry, but we were just working with young people, and i was sorry to have to remark this "tinerete", but she wasn't so angry about that. Finally it seemed that she understood and she left. But fifteen minutes later she returned and asked me to sit next to her. She said me that she has been thinking about that and, as far it can be the case that we give money to a young person without talent, why not to give it to her, that although wasn't young anymore, had a lot of talent. I told her again that the organization works only with young people, but she ignored me. She said me that we can help her anyway, that if i want, she could sing me a song so i could see that she has a lot of talent. I said her that it wasn't necessary, that i belived her, but my organization is for young people. As she was insisting, i finally said that we were receiving money from the european union, and that they were giving us money just for people up to thirty years. I thought she calmed down then, she told me that she was working in the central market and that she sold medicinal herbs, that from time to time she sings there but she hasn't had exit so far... but she wasn't calm down. She asked me for the mail of my organization (the european union) or if i could write them to make them understand that, although she wasn't young, she had a lot of talent and it will be a pity to lose all her talent just because she is from a country such as Moldova. Finally i said her that ok, that i will send them a mail just asking, but that i couldn't promise anything. I wrote in a paper what i have to say to them: she sings any kind of music, clasic, folk. Liudmila. She said that if i can help her, she will be grateful all her life. She also asked me which day we will we there again (i guess with some representant of the european union) so she can come to sing for us. And finally she also left

Don't laugh, don't