dilluns, 28 de gener del 2013

Em sembla a mi que, en tot bloc dedicat a parlar de viatges o estades a Europa de l'Est, hi ha d'haver com a mínim un post dedicat a les aventures gràcies al transport del país. Agafaré, doncs, l'aventura d'ahir

Com que no feia molt mal dia (només molt fred) a les 9.30 ens vam trobar a l'estació de busos del sud per agafar el minibús de les 10 cap a Comrat, una ciutat del sud de Moldàvia, a uns 100 km de Chisinau. No hi ha gaire res, a Comrat, però és la capital de Gagauzia i qualsevol excusa és bona per embarcar-se en una petita aventura dominical.
Comprem el bitllet (35 lei), sortim a fora a buscar l'autobús però no el trobem. Un home ens pregunta:
On aneu?
A Comrat
No ha vingut (assenyala el lloc on hauria de ser l'autobús), però nosaltres anem a Vulcanesti i ens pararem a Comrat, aneu a canviar el bitllet i veniu amb nosaltres, sortim a les 10 i 10
Així que vam anar a canviar el bitllet. Primer has d'anar a la Dispeceria a explicar el problema, et posen un segell, vas a la caixa 4 i et canvien el bitllet. Li vam dir a la noia de la dispeceria que el minibús no era allà, que volíem canviar el bitllet per l'autobús que anava a Vulcanesti. Ens va dir que ens esperéssim 10 minuts, que intentaria trucar al conductor del minibús de Comrat, i que si no venia, ens canviaria el bitllet. Vam esperar 10 minuts, vam tornar a la Dispeceria, ens va dir que d'acord, que ens canviava el bitllet, vam anar a la caixa 4 i ens van donar bitllets nous. Vam tornar a fora, l'home de l'autobús que anava a Vulcanesti ens va saludar, vam pujar a l'autobús i vam anar a Comrat

Dues hores després, ja a l'estació de Comrat, vam entrar a l'edifici per preguntar a taquilla quan hi havia busos de tornada a Chisinau
D'aquí a una hora! - va dir la caixera
No no, però quins n'hi ha de.. (i anava a dir, quins altres hi ha més tard, no volem marxar d'aquí a una hora, però la caixera em va tallar
No n'hi ha abans, a reveure! - i va tancar la finestreta de la caixa
L'home de Vulcanesti ho va veure i ens va dir: quan voleu marxar?
Més tard, cap a les 5, a les 6...
Jo torno amb el bus i seré aquí a les 6 i 10, apunta't el telèfon i truca'm per veure cap a quina hora arribem i us recollim
Així que, com una autèntica moldava, vaig aconseguir un número de telèfon de conductor d'autobús, per reservar seient i no haver de donar empentes

Vam visitar Comrat. Els dos carrers principals, l'església, i sobretot, el museu dedicat a Gagaúsia. Vam conèixer el fundador del museu, una senyora ens va guiar per totes les habitacions, contenta que li féssim preguntes i li diguéssim que ens estava agradant molt, que tenien molts objectes (i en tenen encara uns milers més, però no tenen espai) i que el museu estava molt ben fet. Vam aprendre moltes coses sobre la cultura de la zona i vam deixar les nostres signatures al llibre de visita

Passades les quatre ja teníem molt fred, i no hi havia res més a fer, així que vam tornar a l'estació de busos. Vam preguntar a la dona de la caixa quan era el següent bus (d'aquí 10 minuts), i que volíem tres bitllets (no, els bitllets es compren al conductor). Vam anar a fora a esperar, però el minibús de les 16.30 no va venir. En van venir d'altres, però cap anava a Chisinau, i el de les 16.45 estava tan ple que vam decidir deixar-lo passar (sempre podíem trucar l'home de Vulcanesti i agafar l'autocar a les 18.10). A les 17.30, quan ja estàvem congelades i desesperades, va arribar un minibús que portava escrit Chisinau al parabrisa. Va baixar un home, va dir: 10 seients lliures! Compreu el bitllet a caixa
Així que tothom va sortir disparat cap a la caixa, i vam poder comprar els tres últims seients, tot i que al moment de donar els diners i dir: TRES!!!, no les teníem totes que encara n'hi hagués.
Vam entrar al minibús, ens vam asseure (jo al costat d'una noia amb un gat que menjava caramels) i apa, cap a Chisinau. Una mica després de Hincesti, el minibús es va parar perquè el motor ja no s'engegava. Heu d'entendre que a fora estàvem a -20 i era fosc i a ningú li feia gaire il·lusió quedar-se allà. Al cap d'uns 15-20 minuts, el conductor va cridar "SENSE EQUIPATGE!!". Em va costar uns segons llargs reaccionar a aquestes paraules, però quan ho vaig entendre, em vaig aixecar de cop, vaig picar l'espatlla de la Meldy, que seia davant meu, GO GO, l'espatlla de la Cathy, que seia un parell de seients més endavant, LETS GOOO, vam saltar de fora el minibús i vam córrer cap al minibús que acabava de parar-se davant nostre, ens vam entrebancar amb les bufandes i el gel i de poc no va anar que ens n'anem totes per terra, però no va passar res, vam saltar dins l'altre minibús, que va engegar després que la Cathy tanqués la porta. Ens va tocar a anar dretes i ens conscienciàvem per una mitja horeta de peu, però al cap de quinze minuts el minibús es va parar i tothom que estava dret va baixar. Nosaltres no sabíem on érem i ens vam quedar dretes al mig sense saber què fer. El conductor ens va mirar amb cara de: què feu aquí? baixeu. Jo no volia baixar, perquè no sabia on ens estava deixant, però resulta que érem a l'estació de busos del sud, a Chisinau, davant la parada de troilebusos. Així que res, tot va ser més fàcil de l'esperat i vam arribar a casa sanes i salves

3 comentaris:

  1. Pel que sembla, aquí tot es pot convertir en una aventura! Una abraçada ben grossa!!!

    ResponElimina
  2. i això no és res amb l'aventura per anar de Targu Mures a Chisinau! Però ja l'escriuré un altre dia o te l'explicaré personalment :) moltes abraçades!!!

    ResponElimina
  3. esperem noves noticies
    Bartomeu i Encarna

    ResponElimina