Un mes abans

Ja fa uns anys que sé que Chisinau existeix, però tampoc tants. Ja fa uns anys, també, que sé que m'agrada Europa de l'Est, però si m'haguessin dit que me n'aniria viure a Chisinau una temporada potser m'hauria posat a riure, o potser m'hauria arronsat d'espatlles i hauria dit "ja pot ser"

Potser si no hagués anat tot d'una manera tan precipitada i casual (i ara no vull entrar en detalls, però la distància entre l'aparició de l'oportunitat i el meu "sí vull" va ser cosa de 4 dies comptats), no hi estaria anant. Tant se val, d'aquí un mes ja hi seré

Més que anar a Chisinau, m'hi deixo endur. No voldria que aquest deixar-se endur semblés mancat d'entusiasme, al contrari, estic molt contenta que els esdeveniments se m'enduguin cap allà, com una riada, perquè potser si m'hi pensés massa em quedaria. I crec que si em quedés faria mal fet

Tot això són coses variades que vaig pensant mentre s'acosta el dia de marxar, l'1 de juliol, 9 mesos a Chisinau