Suposo que aquest cap de setmana ha estat el punt culminant de la integració chisinava
Divendres vam anar a dinar al Galbenus amb la Meldy, i el dinar, per ser dinar i no sopar (tot acabat de fer) va ser el millor al Galbenus. Després vam anar al Flatspace, a preparar la nostra activitat, i al cap de mitja hora van sortir, del no res, tres càmeres i quatre o cinc periodistes. Com que no hi havia ningú per encarregar-se'n, jo i la Meldy ens vam deixar entrevistar en romanès i vam fer l'espectacle per la plaça. Una periodista em va dir: més acció! jo li vaig dir: és que l'única acció que farem serà posar un d'aquests fliers als cotxes, no espereu més. Però ho van editar amb alguna persona cridant, voluntaris internacionals, i han quedat uns quants reportatges que fan prou goig
Després vam continuar la nostra activitat, caminant pel centre posant cotxes als paperets en direcció a casa la Cathy. A mig camí ens va aturar un home, que és el director del departament de cultura chisinau, o moldau, no ho sé, i que si érem nosaltres les que posàvem fliers als cotxes, i que seguíssim endavant amb la nostra tasca. D'aquest home ja en vaig parlar fa uns mesos, però llavors no tenia gaire clar qui era
Vam arribar a casa la Cathy i ens va fer el sopar
Després vaig anar a casa amb minibus
Dissabte vaig anar a casa la Marta, perquè la seva mare m'havia preparat una degustació de muraturi i mamaliga, i m'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt, com la diferència entre zeama i bors. Em va donar dos pots de vidre plens de muraturi i boletes de carn (kotleti)
Després vaig anar al centre, perquè a l'acadèmia d'arts escèniques, els alumnes d'últim curs tot sovint representen obres de teatre gratuïtes que, per norma general, estan bé. Fa unes setmanes vam anar a veure La nostra classe, de Tadeusz Slobodzianek, i va estar molt, molt bé.
Avui, diumenge, he anat al saló de l'ensenyament moldau, i he parlat amb la representant de la universitat d'astrakhan sobre les diferents possibilitats d'estudiar a la seva universitat. Després hem anat amb la Marta a comprar martisori i a fer un te. Ara sóc a casa i intento fer mamaliga segons la recepta de la mare de la Marta, i escric un post al blog
Divendres vam anar a dinar al Galbenus amb la Meldy, i el dinar, per ser dinar i no sopar (tot acabat de fer) va ser el millor al Galbenus. Després vam anar al Flatspace, a preparar la nostra activitat, i al cap de mitja hora van sortir, del no res, tres càmeres i quatre o cinc periodistes. Com que no hi havia ningú per encarregar-se'n, jo i la Meldy ens vam deixar entrevistar en romanès i vam fer l'espectacle per la plaça. Una periodista em va dir: més acció! jo li vaig dir: és que l'única acció que farem serà posar un d'aquests fliers als cotxes, no espereu més. Però ho van editar amb alguna persona cridant, voluntaris internacionals, i han quedat uns quants reportatges que fan prou goig
Després vam continuar la nostra activitat, caminant pel centre posant cotxes als paperets en direcció a casa la Cathy. A mig camí ens va aturar un home, que és el director del departament de cultura chisinau, o moldau, no ho sé, i que si érem nosaltres les que posàvem fliers als cotxes, i que seguíssim endavant amb la nostra tasca. D'aquest home ja en vaig parlar fa uns mesos, però llavors no tenia gaire clar qui era
Vam arribar a casa la Cathy i ens va fer el sopar
Després vaig anar a casa amb minibus
Dissabte vaig anar a casa la Marta, perquè la seva mare m'havia preparat una degustació de muraturi i mamaliga, i m'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt, com la diferència entre zeama i bors. Em va donar dos pots de vidre plens de muraturi i boletes de carn (kotleti)
Després vaig anar al centre, perquè a l'acadèmia d'arts escèniques, els alumnes d'últim curs tot sovint representen obres de teatre gratuïtes que, per norma general, estan bé. Fa unes setmanes vam anar a veure La nostra classe, de Tadeusz Slobodzianek, i va estar molt, molt bé.
Avui, diumenge, he anat al saló de l'ensenyament moldau, i he parlat amb la representant de la universitat d'astrakhan sobre les diferents possibilitats d'estudiar a la seva universitat. Després hem anat amb la Marta a comprar martisori i a fer un te. Ara sóc a casa i intento fer mamaliga segons la recepta de la mare de la Marta, i escric un post al blog
