Escrit del dijous

Al banc on sec, davant de la torre amb la campana, davant la catedral, no hi ha cagarades de colom, tot i que a tot volt n'hi ha, i també moltes plomes. Just quan penso "quina sort que al banc no es caguin", també penso que potser les cagarades són damunt de les persones que s'han assegut al banc, i no pas al banc

Aquest matí he anat a la universitat, a la facultat de lletres, a la classe Història de la literatura romanesa del segle XIX. Quan ha entrat la professora tots els alumnes (les alumnes, més aviat) s'han aixecat un parell de segons. També li han anat a buscar un te, li han donat unes carpetes amb els noms dels assistents... això del te no m'ha sorprès, el que no m'esperava era que s'aixequessin. Jo no sabia què fer, perquè ho he trobat molt d'anar a missa, i com que seia força enrere, prop de la finestra, m'he quedat asseguda. He après coses d'un parell d'autors, escriptors romàntics, però no sé exactament qui eren, perquè em costa molt entendre els cognoms. Tot i que conec els més famosos perquè són també els noms dels carrers de Chisinau

Després he baixat carrer Puixkin avall, perquè eren les onze i tenia gana. He menjat puré de patates barrejat amb remolatxa barrejada amb maionesa. Em fa molt feliç menjar com si dinés a les onze del matí. M'ha costat 9'5 lei. Després he anat a buscar un cafè per emportar i m'he n'ha costat 12. M'he assegut al banc a prendre-me'l, i pel camí m'he creuat una iaia que cridava que la deixessin estar, i que merda, i que era lliure

A les escales de la facultat m'he creuat amb un senyor amb ulleres que feia pinta d'important, que deu ser alguna cosa de cultura, o alguna cosa de l'ambaixada romanesa, perquè va venir un dia que fèiem una conferència d'un arquitecte romanès, i que em va caure malament pels seus aires de semblar important. Avui me l'he creuat i ens hem mirat i m'ha reconegut i ha aixecat les celles. Crec que li ha sonat la meva cara d'haver-la vist en un context molt diferent (una conferència amb quinze persones d'un arquitecte romanès) i no esperava veure-la aquí (les escales de la facultat de lletres, dos mesos després)

Però com ja he dit en altres ocasions, la meva vida aquí és, entre altres coses, una combinació de trobades inesperades i situacions curioses. I com més temps visc aquí, com més em barrejo i això que en diuen, com més m'integro, més trobades i més situacions visc

On the bench where i'm sitting, in front of the tower with the bell, in front of the cathedral, there's no pigeon's shits, although is full of them all around, and also feathers. When i'm thinking "i'm so lucky that they are not shitting on this bench" i also think that maybe all the shits are on the people that have sit on the bench, and not on the bench

This morning i went to the university, to the Faculty of Letters, attending the class History of romanian literature of XIX century. When the professor entered, all the students stood up for a couple of seconds. They also brought her a tea... this thing with the tea didn't surprise me, what i didn't expect was this thing of standing up. I didn't know what to do, i felt like i was in a mass, and because i was sitting far from the professor, close to the window, i stayed in my chair. I learnt things about a couple of authors, romantic writers, but i don't know exactly how are they call, because is very hard to understand surnames. But i know the famous ones, because they are also the names of the street's of Chisinau

After this, i walked down Pushkin's street, because it was eleven and i was hungry. I ate mashed potatoes with beetroot with mayonnaise. I'm very happy if i can have breakfast as it was a lunch. It cost 9'5 lei. After that i went for a take away coffee and it cost me 12 lei. I sat on the bench and on the way there i saw an old woman shouting that they have to live her alone, that shit, that she is free

At the stairs of the faculty, i saw a man that was ... (the catalan version is always more completed, because in one point, i feel lazy to continue with the translation... in conclusion, i saw this man that was in some conference in museum zemstvei, that looks like he is important, and he recognized me, or at least thought that my face was familiar, and he was as surprised as i was to find him there)

But as i had said in other occasions, my life here is a mix of unexpected encounters and curious situations. And, because i'm living here more and more time, and i'm knowing more and more people, i'm also living more encounters and situations