Aquests dies estan de visita a Chisinau l’Estel i en Sergi, i com que sé que tenien més ganes de veure Tiraspol que Chisinau, aquest matí hem agafat un minibus i hem anat cap allà, cap a la perillosa Transnístria. El paisatge moldau és bonic, ondulat i d’un verd i d’un groc suau.
Poc abans d’arribar a la frontera, l’Estel m’ha dit “aviam que no ens facin pagar res” i jo li he dit “tranquil·la, que a mi mai no em passa res”. I no és que no em passi mai res, però no, estava convençuda que a la frontera no ens passaria res, perquè mai no em passen aquest tipus de coses. Així que hem arribat a la frontera, ens han fet baixar, hem ensenyat el passaport al policia d’una caseta petita, i mentre esperava que els altres del grup passessin pel policia, he parlat amb una parella russa de Chisinau que se n’anava a passar les vacances a Odessa. Han estat molt amables i m’han explicat que Tiraspol no és gaire bonic, però que és un exemple de ciutat socialista, que és molt llarga i que va recorrent el riu. També m’han dit que l’últim minibus de tornada surt a les 18.45, però que millor agafar-lo cap a les 18.00 perquè un cop es comença a fer fosc ja no és segur que en surti cap més
Al cap d’una estona (d’uns quants tancs aturats, unes quantes escultures, i edificis d’aquests que per aquí n’hi ha tants), hem arribat a l’estació de trens de Tiraspol
Hem voltat pel carrer principal, hem vist un monument a això, un monument a allò, un monument a aquest i a aquest altre, i una estàtua molt grossa d’en Lenin. També hem vist el riu, edificis grossos, i la veritat és que no crec que hi hagi gaire res més, a Tiraspol
El que sí que hi ha són uns quants soldats, moltes falç amb martell i, almenys avui, molts, molts casaments. Si dic que avui ens hem creuat amb una desena de limusines i una trentena de casaments de parelles diferents no estaré exagerant. Potser ho fa que demà és el dia de la Independència i volen poder dir que es van casar el dia abans? Potser és que casar-se l’1 de setembre és una data fàcil de recordar? En qualsevol cas hem vist moltes núvies, i molts nens amb camises blanques i pantalons negres i nenes i noietes vestides com minyones de pel·lícula porno amb flors de roba blanques enormes al cap
Després de voltar hem anat a buscar el minibus de tornada. A l’Estel i en Sergi només els hi quedaven 61 rubles, i la tornada costava 68. Així que el conductor ha engrapat els 61 rubles i els ha barrejat amb la resta. Li he intentat explicar: els diners que falten te’ls pagaran amb leis moldaus. I ell ha dit: sí, però quants diners m’han donat? 61. Doncs falten 7 rubles! Però se’ls hi han acabat els rubles, volen pagar la diferència amb leis! Ah, val! 7 leis! No, no pot ser! Sí, tens raó, 8 leis. Hem pujat al minibus i ha arrencat al cap d’una estona. Quan portàvem cinc minuts de conversa, una senyora s’ha girat i ens ha preguntat si érem espanyols. Psí, bé, per què? Es veu que era professora d’espanyol (parlàvem en català i s’ha pensat que parlàvem en espanyol, així que no sé..) i que tenia un dubte: Per què els apartaments interiors a espanya no tenen finestres?
M’ha costat entendre perquè aquesta senyora tenia aquest dubte i no entenia el concepte “pati de llums”. Aquí no n’hi ha, de patis de llums. Hi ha prou espai perquè els edificis siguin allargats i separats els uns dels altres i de fet, tots els pisos donin al carrer, tots siguin exteriors. Així que al final m’he imaginat que, per aquesta senyora, un edifici “interior” era un edifici posat a dins d’un altre edifici, com unes nines russes, i que clar, no podien tenir finestres
These days, Estel and Sergi are visiting Chisinau, and as i know that they wanted more to visit Tiraspol than Chisinau, this morning we took a minibus and went there, to the dangerous Transnistria. The moldavian landscape is beautiful, wavy and painted with a soft yellow and green
Just before the border, Estel said to me “let’s hope we won’t have to pay” and i said to her “don’t worry, never happens anything to me”. And is not true, that anything never happens to me, but no, i was convinced that nothing will happen to us in the border, because this kind of stuff never happens to me. So we arrived to the border, we had to go out from the bus, we showed our passport to the police in a small house and while i was waiting for the rest of the group to pass the control, i spoke with a russian couple from Chisinau that was going to Odessa for holidays. They were very kind and they explained that Tiraspol is not very beautiful, but is an example of socialist city, that is very long and it goes along the river. They also explained that the last minibus to go back home leaves at 18.45, but that is better to take it at 18.00 because when it starts to be dark nothing is for sure anymore
After a while (after some parked tanks, some sculptures and these buildings that here are so usual), we arrived to the Tiraspol’s train station
We walked around the main street, we saw a monument of this, a monument of that, a monument to this, a monument to that, and a very big Lenin’s statue. We also saw the river, big buildings, and i really don’t think there’s a lot more to see in Tiraspol
Well, there are also some soldiers, a lot of communist symbols and, at least today, a lot, a lot of weddings. If i say that today we saw around 10 limousines and like 30 weddings, i won’t be exaggerating. Maybe it was because tomorrow is Independence day and they want to say that they got married the day before? Maybe because getting married at the 1st September is an easy date to remember? Anyway, we saw a lot of brides, and a lot of boys with white shirts and black trousers and girls dressed like porno french maids with cloth big white flowers on their heads
After walking around, we went to take the minibus to go home. Estel and Sergi just had 61 rubles, and the returning was 68. So the driver took the 61 rubles and mixed them with the rest. I tried to explain: the rest of the money they will pay on moldavian leis. And he said: yes, but how much did they give? 61. So they still need to pay 7 rubles. But they don’t have more rubles, they want to pay the rest with leis! Ah, ok! 7 leis! No, it can not be! Yes, you are right, 8 leis. We went into the minibus and it started. After five minutes of conversation, a woman asked us if we were spanish. Psyea, well, why? She was an spanish teacher (we were talking in catalan and she thought it was spanish, so i don’t know..) and she had a doubt: Why the “interior” flats in spanish don’t have windows?
It was difficult to understand why this woman has this doubt, but whatever, i feel difficult to explain it also in english, so try to understand the catalan version
:)
:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada