Avui ha estat un dia complet. Al matí m’ha despertat l’Andrei, que em trucava cinc minuts abans que sonés el despertador. Després he fet els meus exercicis, m’he dutxat, he esmorzat, he escrit i llegit un parell de mails, m’he rentat les dents i he anat cap al centre
A les onze era a l’estàtua d’Stefan Cel Mare i al cap d’una estona i tres o quatre trucades (crec que, senzillament, li fa il·lusió parlar pel mòbil, ara que en té) ha arribat l’Andrei. T’agrada el cafè? Sí, sí. Doncs anem! I primer m’ha portat a veure l’església catòlica, hem entrat a dins i ha resat uns segons, després em portava a un bar a fer un cafè, un bar on havia treballat fa uns mesos, durant quatre anys, però abans ens hem aturat a una casa petita, una mica més a baix d’Stefan cel mare, abans d’arribar a Albisoara. M’ha dit: vine, que et donaré raïms! I m’ha fet entrar al jardí de la casa petita, s’ha enfilat per agafar uns quants raïms i després ha picat a la porta. BOBA! BOBA! I ha sortit el tal Boba rascant-se la panxa i m’han fet passar. Vols pelmeni? No, no, gràcies... Però m’han fet seure en un banquet petit petit i en Boba i un altre noi a qui li diuen Panda (i que ve del nord més nord de Rússia) s’han assegut al llit, i dos tamborets amb un paper damunt eren la taula, així que han repartit els pelmeni i l’amanida entre tres i m’han donat un tros de pa, però no m’han donat vodka perquè sóc una noia, i les noies no bevem. Han rigut i m’han dit que pronuncio molt bé el rus, sobretot el “da”, i que què hi faig aquí, venint de Barcelona i parlant rus. Després hem anat al bar on treballava l’Andrei i jo bevia cafè a la terrasseta mentre ell ajudava a la propietaria a col·locar taules. Els bars d’aquí, a no sé que siguin més al centre, són diferents al que us imagineu, sobretot si no heu viatjat per aquí. No són entretinguts com els nostres, on sempre hi ha coses per mirar a la paret o a darrera la barra. Són bars, punt, hi vas per beure i, potser, per menjar alguna cosa
Després li he dit a l’Andrei que havia de marxar, però abans m’ha fet anar a saludar a l’home de la botigueta que arregla sabates. L’home m’ha explicat que tenia un germà treballant a Pamplona i que quan ell tingués el passaport romanès també volia anar a Barcelona. M’ha dit que si se m’espatllaven les sabates que anés allà, que me les arreglaria, i s’ha apuntat el meu número en una agenda. Jo he pensat com va això, si no hauria estat més lògic que ell em donés el seu número, però tan se val, aquí la nostra lògica no funciona
Després del sabater he anat al parc del llac, a dinar amb la Cathy. Pel camí m’he posat els raïms al bolso, i al cap d’una estona tot estava tacat, així que he acabat d’arribar al parc amb els raïms a la mà. He mirat com la Cathy dinava i després he marxat perquè havia quedat per dinar un kebab. Ni tan sols em venia de gust, menjar kebab, però ja ho havia dit, així que he anat fins on vivia abans per anar a menjar a l’starkebab. Pel camí m’he trobat a la Veronica, que just ahir va començar la universitat i que estava molt contenta. Amb ella anaven dues noies alemanyes que van arribar ahir i encara estaven espantades per tot, i una noia de Chisinau enamorada d’espanya
A les tres de la tarda he menjat un kebab amb la Bianca, amb patates fregides a dins, i el noi ens ha donat dos caramels. Aquí encara no ho he vist fer, però a Bòsnia i a Ucraïna sí, que quan no tenen prous monedes per tornar el canvi et donen caramels, que representa que valdrien el mateix que aquest canvi (les monedes no solen gaire valdre res i és més el detall que el preu), i a mi sempre em fa somriure rebre caramels, i avui no ha estat pel canvi, però m’ha fet contenta rebre caramels amb el kebab
Havent dinat he anat a casa a estirar-me una estona i entre els llibres del meu menjador-habitació hi he trobat un llibre de contes de Platonov i això m’ha posat tant o més contenta que els caramels
Llavors hem anat al centre de nou amb la Helen, perquè volia fer una entrevista a una advocada russa que treballa a una associació que intenta prevenir el tràfic humà a Moldàvia, i com que l’advocada parlava poc anglès i poc francès, jo hi he anat a fer d’intèrpret (el preu que ha hagut de pagar la Helen per la meva feina és una pizza i una cervesa, surto prou barata). He après moltes coses, com per exemple que pel que fa aquest tema, la col·laboració amb Turquia, Rússia i els Emirats Àrabs és molt dolenta, perquè tant els hi fa, i en canvi amb Ucraïna és molt bona. També he après que el perfil de traficant sexual és de noia, normalment de l’edat de la víctima, normalment entre el cercle de coneguts i amistats de la víctima. En canvi el perfil de traficant laboral (com es diria, això..) tan pot ser home com dona, que normalment van amb la història que tenen una empresa on guanyaran molts diners i.. ah sorpresa, no era veritat. També he après que sovint les víctimes no declaren, perquè són coaccionades físicament pels traficants o perquè els hi paguen diners
Després d’aprendre tantes coses, hem tornat a casa i quan estava escrivint sobre el sabater, m’ha trucat un número desconegut. He pensat: no pot ser, el sabater!! Però no era el sabater, si no la Nika, que volia canviar la projecció del documental de la Pina Bausch i fer-la el divendres enlloc de dissabte i que si podíem començar a fer la publicitat avui. He dit que no, però demà si que ho faré
Així que ara descanso del meu dia complet i penso que potser l’acabaré de fer rodó llegint-me un altre conte de Platonov i menjant una mica de sopa
Today has been a good day. In the morning, Andrey woke me up, because he was calling me five minutes before the alarm clock rang. After my exercises, i took a shower, had a breakfast, wrote and read a couple of mails, cleaned my teeth and went to the center
At 11 i was next to the statue of Stefan cel Mare, and after a while and three or four calls (i think that he just like to speak by mobile, now that he has one) Andrey arrived. Do you like coffee? Yes, yes. Then let’s go! And first we went to visit a catholic church, we entered inside and he prayed a few seconds, then he was taking me to a bar to drink coffee, a bar where he used to work until a few months ago, during four years, but before we stopped in front of a little house, somewhere between Stefan cel mare and Albisoara. He told me: come, i will give you grapes! And i had to enter to the garden of the small house, he climbed to take some grapes and then he knocked the door. BOBA! BOBA! And Boba came out scratching his belly and I was forced to enter. Do you want pelmeni? No, no, thank you... But i had to sit in a very very tiny chair and Boba and another boy called “Panda” (and that comes from the northest of the north of Russia) sit on the bed, and two chairs with a paper on them were our table, and they split the pelmeni and the salad in three and gave me an slice of bread, but they didn’t give me vodka, because i’m a girl, and the girls don’t drink. They make fun of me and said that i pronounce russian very well, specially “da”, and what am i doing here, if i come from Barcelona and speaking russian. Then we went with Andrey to the bar where he used to work and i was drinking coffee in the terrace and he was helping the owner to distribute the tables. Here the bars, if they are not in the center, are different of how you imagine them, specially if you haven’t travel around here. They are not so “entretained” as ours, where there’s always something to look at, on the walls or behind the bar. They are bars, you go there to drink, and maybe, to eat something
After this i told Andrey that i had to leave, but before i had to go to say hello to the man that fixes shoes. The man explained me that he has a brother working in Pamplona and that when he will have the romanian passport he also wants to go to Barcelona. He told me that if i had to fix my shoes, i should go there, that he will fix them, and he wrote my phone in an agenda. I thought how this can be, if it won’t be more logic that i write down his mobile, but doesn’t matter, here our logic doesn’t work
After the shoemaker i went to the park with the lake to have lunch with Cathy. On my way there i put the grapes inside my bag and after a while everything was dirty, so i arrived at the park with the grapes on my hand. I watched how Cathy was eating and then i left because i had an appointment to eat a kebab. I didn’t even want a kebab, but i already said, so i went until where i used to live to eat at starkebab. On the way i met Veronica, that started university yesterday and that was very happy. With here went two german girls that arrived yesterday and that were still scared and a girl from Chisinau that was in love with spain
At three i ate a kebab with Bianca, with chips inside, and the boy that was making kebabs gave us two candies. I haven’t seen it here yet, but i have seen it in Bosnia and Ukraine, that when they don’t have enough coins to return you your change they give you candies for the same value of your change (the coins don’t have any value here, and is more the detail than the price) and to receive candies always makes me smile, and today it wasn’t because of the change, but i was happy to receive some candies with the kebab
After lunch, i went home to lie down a little bit and i found, in my livingroom-room a book with stories from Platonov and this made me even more happy than the candies
Then we went to the center again with Helen, because she wanted to interview a russian lawyer that works in an organization that tries to prevent human traffic in Moldova, and because the lawyer speaks a very poor english and french, i went there to do the interpretation (the price that Helen had to pay was a pizza and a beer, i’m quite cheap). I learned a lot of things, like for example, that in this topic, the collaboration with Turkey, Russia and Emirates is very bad, because they don’t care, but is very good with Ukraine. That the profile of sexual trafficant is usually a girl, usually from the same age of the victim, usually an acquittance of the victim. On the other side, the profile of labour trafficant can be a man or a woman, that usually goes with the story that they have a good business, where you can do good money.. and surprise, is not true. I also learned that usually the victims don’t declare, because they are phisically intimidated or because they are paid.
After learning so many things, we went home and when i was writting about the shoemaker, an unknow number called me. I though: no way, the shoemaker! But it wasn’t him, but Nika, that wanted to change the screening of Pina Bausch’s documentary and do it on friday instead of saturday and if we can start today with the publicity. I said no, but that i will do tomorrow
So now i rest of my complet day and think that i might finish it by reading another Platonov’s story and eating some soup
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada