Ahir, mentre estava al Flatspace, prenia el sol mentre s'assecaven al meu costat les tasses que havíem fet servir el dia abans, per la projecció de documentals (va ser un èxit de públic, per cert). Una senyora se'm va acostar i em va preguntar si fèiem te. Li vaig dir que era ahir que en fèiem, però que si volia li'n podia preparar un. Em va dir: no no, no cal, però t'agrairia que em donessis el que em puguis donar. Així que li vaig donar uns quants sobrets de te variats. Que pocs diners s'han de tenir, oi, per demanar sobrets de te?
Mentre érem a Lviv (Ucraïna) i esperàvem que sortís l'autobús, menjàvem un frankfurt i una nena gitana, d'uns deu anys, que portava un entrepà a la mà esquerra, se'ns va acostar per demanar-nos el frankfurt. No volia diners, volia el frankfurt. Com que no li donàvem, ens el va intentar agafar. Cada cop més enfadada perquè no li donàvem. De veritat que estava enfadadíssima, molt agressiva, jo no entenia què estava passant, perquè de nens que demanen se'n veuen molts, però que intentin agafar-te l'entrepà violentament no tants. Després va marxar i al cap d'una estona va tornar, i llavors li vam donar els nostres frankfurts, i els va engolir en un tres i no res, molt i molt afamada. Aquella nena estava passant molta gana! I l'entrepà que portava a la mà esquerra, m'imagino que era per algun germanet o germaneta
Ahir esperava el bus, ja era fosc i jo estava cansada. Al meu costat, al banc, hi havia un home d'uns quaranta anys molt borratxo que va començar a dir-me coses. Jo creia que em demanava diners o no ho sé, potser només volia parlar, però jo no entenia què em deia i, siguem sincers, a tothom li espanta un home de quaranta anys rus borratxo que et diu coses. Quan va arribar el bus em vaig aixecar i llavors vaig entendre una de les frases que em va dir l'home: em sap greu haver-te espantat
La meva nova companya de pis, el segon dia de ser aquí, em va dir: es veu tot molt pobre! Jo només li vaig saber dir: és que és un país pobre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada