Primer dia a la meva nova llar

Ahir em vaig despertar al meu sofà aviat, però no tan aviat com a la meva altra habitació: ara al davant hi tinc un arbre, i si miro per la finestra només veig l'arbre. Vaig mirar la llum que passava entre les fulles, i sense ulleres, em va fer pensar en la manera que la llum entra per la persiana de l'habitació de Sant Gregori

Vaig mirar l'hora, vaig pensar que ja havia dormit prou i vaig fer els meus exercicis matinals, que ja fa 12 dies que faig (tot un rècord) i des de llavors que no tinc rampes. Em vaig rascar el braç (6 picades entre el colze i el canell), em vaig dutxar a la meva nova banyera antiga, em vaig vestir i com que no tenia res de menjar (només un paquet de pasta), vaig baixar a comprar el pa a la primera alimentara que em trobés (les alimentaras són .. botigues d'ultramarins) i així que en vaig trobar alguna (mai són gaire lluny), amb un cartell enorme que hi deia "pîine" (pa, en mala ortografia moldovanesa), hi vaig entrar. "U vas iest khliep?" (que teniu pa?). Pa? em va escridassar la dona. No, no! encara no ens ha arribat! I em va girar la cara i es va posar a atendre una altra persona. Eren gairebé les nou del matí, no crec que fos tan estrany demanar pa a aquelles hores. O sigui que vaig agafar una pasta amb mermelada de cirera a dins (no cirera, guinda..) i suc de taronja

Més tard, esmorzada i més tranquil·la, vaig anar a passejar pel barri i em va agradar. Són molts edificis iguals, però estan separats els uns dels altres, una mica com el que volia Cerdà, però encara més separat, i molt de verd. Hi ha caminets, gronxadors pels nens, moltes taules "públiques", que com a mínim a l'estiu es fan servir molt, estenedors per la roba i per espolsar les alfombres, i alimentaras i petites botigues d'arreglar calçat o ordinadors. Baixant pel carrer principal (Cuza Voda) vaig a parar a un mercat i creuant el carrer hi ha un centre comercial

Vaig intentar fer servir l'skype, però com que només hi ha internet al balcó, i els veïns de dalt fan obres al balcó, va ser impossible poder dir més de tres paraules seguides

Havent dinat vaig agafar un troleibus per anar fins al centre, però com que hi havia l'Angela Merkel passejant per la ciutat, el troleibus no va poder arribar al carrer principal i ens va deixar uns carrers més amunt. "El troleibus no va més enllà", van enunciar, i alguns van cridar "torneu-nos els diners doncs!!", però jo vaig baixar i vaig acabar d'arribar al centre a peu, perquè tenia curiositat, perquè ens havien dit als estrangers que millor que avui ens quedéssim a casa i si havíem d'anar al centre, que anéssim amb compte. Però no passava res, només em vaig creuar amb gent que portava banderetes alemanyes i prou, i amb molts policies que estaven a cada cantonada, i policies a mig camí entre una cantonada i una altra, i també hi havia policies entre aquests policies que estaven a mig camí entre les dues cantonades

Després seia a les escales del museu zemstvei i es va acostar un noi amb barba i pinta de motxillero i ens va preguntar on era el museu etnogràfic. Li vaig dir on era i al cap d'un moment va tornar: "i què està passant amb això de la merkel?", però com que tenia un accent espanyol que no se l'aguantava, li vaig haver de preguntar d'on era abans de contestar-li això de la Merkel, i sí que era espanyol i estava voltant per ucraïna i el nord de romania i una mica sense voler, havia anat a parar a Chisinau. Així que el vaig convidar al Kompot que hi ha avui, perquè senti que ha valgut la pena anar a parar a Chisinau sense voler

Vam fer les conferencies al museu, doncs, i un cop acabades i tot endreçat me'n vaig tornar a casa. Vaig menjar risotto que m'havia fet la helen, i després vaig encendre la tele de tons roses, on feien un reportatge exhaustiu de tot el que havia fet la Merkel a Chisinau. I en Vlad Filat, el primer ministre, va dir: no som europa de l'est, som el cor d'europa, per la cultura, per la llengua, per la tradició. I a mi sempre em sap greu, que no vulguin dir que són d'europa de l'est, tan bonic que és, europa de l'est...