diumenge, 1 de juliol del 2012

Primers pensaments

Estic confosa, em sento com a casa sense saber on està res. No sé fer servir els trolebusos ni les marshrutkes, no sé on van, però no és el primer cop que en veig. Al supermercat em sonava tot i em sonava res. La forma dels pans, maionesa d'aquella envasada rara, iogurs de cirera, coses així. Miro per la finestra i em sembla que estic a Belgrad. Però llavors tinc una catifa enorme penjada a la paret. I a la radio sonava (diria) DDT. Tinc la sensació que ja tinc molt de guanyat, que al llarg dels últims anys he estat fent la feina d'adaptar-me a Europa de l'Est i ara ja no serà com començar des de res. I de moment només sé anar de l'apartament al súper

El que pensava, però, quan hem passat els càrpats (amb un avió tan petit, mare meva, crec que no arribava a les 20 fileres de seients), m'ha semblat que el paisatge s'allisava i que tornava a estar a la plana, però m'he equivocat i Moldàvia és ondulada, ondulada amb molts camps verds i grocs. Tan, tan bonic que les llàgrimes se m'escapaven, no m'ho esperava, que fos tan bonic, és que és un bonic tan delicat i tan resplendent el d'aquí, que no sé gaire com explicar-ho

I on visc, doncs està bé, m'agrada. Les coses s'espatllen de tan en tan, m'han dit, i tot és polsegós, però la meva habitació m'agrada, tinc el llit amb capçalera de fusta tallada, i encoixinada, també tinc un armari que no tanca la porta, un munt de tauletes diferents, una galeria amb una butaca on hi podré llegir i sospirar (sí, què faig teclejant des del llit quan podria seure a la butaca de la galeria..), doncs això, la butaca (no mata de còmode, tot s'ha d'admetre) i la catifa cobrint tota una paret, que no hi fa res, només calor

El que m'ha sorprès més és escoltar tant de rus, jo em pensava que se sentiria més romanès, però només sento que rus i de tan en tan canvien al romanès. També m'ha sorprès que els bitllets són molt petits, semblen una broma, fan riure

I acabo ja amb una foto de les vistes de la meva habitació i amb això me'n vaig a dormir, sense mirar el futbol ni saber contra qui juga espanya


4 comentaris:

  1. Uoo! Quina emoció, pis nou, ciutat nova... M'agrada que es pugui veure l'horitzó des de la teva finestra, i tant de verd. Molts ànims amb la descoberta de la teva nova ciutat!!! Un abraçada, Laureta!!!

    ResponElimina
  2. Laura!! La Marina ja em va explicar l'aventuraaa!! una abraçada, gaudeix-la i segueix-nos informant!!! Un petunaaas!

    Cília

    ResponElimina
  3. Gràcies noies! Molts petons per totes :)

    ResponElimina