Segon dia, segons pensaments

Ahir al matí vaig fer el meu primer intensiu de romanès, a casa. El timbre de casa és una melodia llarga i estranya, potser dura quinze segons i és com una melodia de les que es taral·legen, que no tenen gaire sentit. Visc en un apartament, això vol dir que quan piquen al timbre has de sortir de l'apartament, passar per una mena d'espai comú (compartit amb 4 apartaments més, on, pel que sé ara, hi viuen un pescador que parla rus, que prepara les xarxes i que té moltes ganes de xerrar, i un home que gairebé sempre està borratxo), i llavors obres la porta i allà és on hi ha els timbres. Després hi ha les escales que van cap a les altres plantes i la porta al carrer, que sempre està oberta i que té la majoria de bústies fetes malbé

Abans que vingués el professor, però, vaig despertar-me un parell de vegades perquè la meva habitació està orientada a l'est i ja vaig dir que tenia una galeria (o sigui, un balcó tancat amb plafons i vidres), o sigui que el sol m'entra a l'habitació i em desperta i els ocellets que viuen damunt de la galeria també es desperten i es posen a piular, a caminar (quan volen no fan soroll). Aquest matí també m'ha despertat el sol, així amb els ulls mig oberts he vist molta vermellor, però després m'he tornat a adormir

Després de la classe i el dinar (que intentaré que no es transformi en un pur tràmit i alimentar-me amb més o menys dignitat) va venir l'A., que fa les funcions de "primer amic moldau" per anar a l'organització d'acollida a fer una mica de burocràcia, quants diners tinc, què puc fer, què no puc fer, mapa de trolebusos, amb qui parlar si passa això o allò i au

(què hi estic fent, aquí, exactament, potser es pregunta algú.. hi faig un voluntariat europeu, un EVS de 9 mesos, en un projecte de difusió de l'art i la cultura entre els joves, i ja no ho repetiré més)

Llavors l'A. em va dir: vols anar al centre? I jo li vaig dir "sí, sí!" i vam anar al centre. El centre és un carrer llarg i ample, un bulevard, Stefan cel mare (stefan el gran). Hi ha dos fileres d'arbres a la vorera, arbres molt verds i frondosos. Però a l'hivern les fulles cauen, no neva i per tant no està blanc, si no que la ciutat es queda grisa i trista. Però té l'avantatge que pots veure els edificis de l'altre costat de carrer. Els edificis, n'hi ha de nous (o sigui, molt de vidre), n'hi ha de soviètics (o sigui, molt de formigó fent formes rares), n'hi ha de més antics. Els més antics són baixets, d'una sola planta, com casetes de poble. També hi ha un parell de parcs, al centre, estàtues, quioscs, botigues, i paradetes on hi venen cvas, també hi ha fornetti, planeta sushi, i altres coses que m'eren familiars. En aquest mateix carrer hi ha uns quants ministeris, el parlament i la casa del president, aquests dos últims buits actualment ja que es van cremar en una manifestació al 2009 (no en sabem res, de Moldàvia), un teatre nacional i una òpera, una catedral i una església, i per darrere aquest carrer del centre, també hi ha algun museu, el d'història per exemple, alguna universitat,.. i un atraient mercat central, que tothom me'n parla però encara no hi he pogut anar, on representa que hi pots comprar de tot. De tot de tot?, vaig preguntar. Sí, de tot

(és tan fàcil, al cap i a la fi, com que aneu al google maps i feu servir l'homenet groc per veure fotos, tot i que clar, les fotos a vegades enganyen, i jo em vaig trobar amb una ciutat molt més acollidora que el que em pensava abans de venir)

Prou d'escriure per avui, que tingueu un bon dia